dijous, 29 de setembre de 2016

SESSIÓ 1: 4 d'Octubre de 2016

La sessió d'avui ha estat molt dinàmica i energètica! La participació del grup ha estat molt bona. Un excel·lent començament!
Han assistit en Carles, l’Eduardo, en David i a la segona part l’Eli.
Avui ens hem començat a conèixer amb l’acció dramàtica.
A l’inici hem cantat els nostres noms per petició dels mateixos alumnes i després hem interaccionat amb la història de “Swimmy the Fish” de Leo Lionni adaptada per Allan Owens en procés dramàtic.
Hem fet una introducció amb sons del mar, on tothom estava al terra estirat tranquil·lament. Poc a poc ens hem anat convertint en bombolles i hem buscat altres bombolles per fer grups. 
L’oceà té moltes criatures i hem explorat crear-ne algunes amb els nostres cossos com medusses, cavallets de mar, crancs gegants i altres criatures com algues o coralls. Finalment s’han fet 4 grups i han preparat una criatura marina amb moviment i sons musicals.
Hem conegut a Swimmy i hem ballat amb molt de ritme en grups. Swimmy i els seus amics pateixen l’atac d’una gran tonyina que es menja a tothom menys a ell.  Després de 8 dies amagat surt i intenta integra-se a viure amb altres criatures marines sense èxit. I després de nedar molt, troba una cova on hi ha peixos com ell. Tot i que estan amagats, diuen que s’han menjat a la tonyina. Swimmy pensa que és una broma. Llavors el grup es divideix en qui creu que es veritat o no. El grup que diu que és veritat és el més nombrós, però el grup dels que diuen que és mentida, argumenten que un peix peit no es pot menjar un de gran.
Per tancar la història parlem de la Tonyina com a símbol de perill i una cosa que representa possibles pors nostres. Dibuixem una gran Tonyina en un paper al terra on han d’escriure les coses que els hi fan por, com la tonyina en els peixos petits.

Per tancar la sessió hem fet el termòmetre de valoració. La majoria han estat situats al 100% o molt a prop i algunes persones estaven al 20% o 50% argumentat que una activitat de la sessió no els hi havia agradat. Hem comentat que és interessant veure quina part subjetiva ens fa prendre una decisió o una altra. A vegades pot ser desproporcionada tant en positiu, com en negatiu en funció de l’emoció del moment.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada